Aquest diumenge dia 9 de setembre, ens reunírem al peu del monument al general Josep Moragues i Mas un grapat de catalans, amb la idea de retre el just homenatge que es mereixia un dels nostres grans patriotes. En l'acte es va llegir un text que us posaré a continuació, a on es resumia la vida del nostre general. També es va llegir un fragment de la poesia d'Àngel Guimerà “El cap d'en Josep Moragues”. I per finalitzar varem cantar tots plegats els segadors. Com anem fent des de ja fa uns anys, ens tornem a reunir aquí, per retre homenatge, a la figura del General Moragues. Ell, com tantes altres persones que van donar la seva vida per la lluita de Catalunya, han restat oblidades sovint per la societat i les institucions catalanes. És per aquest motiu que ens trobem, per recordar un dels més importants defensors de la causa catalana, durant la Guerra de la Successió. Josep Moragues i Sobrevia, més conegut com Josep Moragues i Mas, va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia de pagès propietari fins que, per diverses circumstàncies, es veié implicat en els moviments que es donaven en aquestes contrades, moviments de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català. Això i el conflicte successori entre les monarquies dels Àustria i els Borbons, que divideix Europa i fa esclatar el que s’ha anomenat Guerra de Successió; contribuí a fer que prengués partit per l'arxiduc Carles (III) d'Àustria enlloc de Felip V nascut a la cort francesa al Palau de Versalles. Moragues destacà durant tota la guerra, i ascendí en l'escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. Fou sens dubte el millor militar d'aquella guerra, i encarnà les millors tradicions militars catalanes, tradició d'audàcia, de valentia, i d'èxit en condicions adverses i d'inferioritat numèrica. En acabar la guerra es va retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort, on es mantenia allunyat de la política. Al cap de poc, fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li confiscà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, intentà embarcar-se cap a les Balears. I en un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març. Moragues fou torturat, jutjat i mort el dia 27 de març de 1715; se li van retirar públicament tots els honors militars, se'l descalçà i fou vestit amb una camisa de penitent, fou arrossegat posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, fou degollat, decapitat i esquarterat. I el seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona. On hi restà dotze anys!!! 300 anys després d'aquests fets seguim al peu del canó. El poble català no s'ha rendit, volem seguir l'estela de tots aquells que van lluitar per les llibertats de Catalunya, perdudes aquell fatídic 11 de setembre de 1714. En un moment on el nostre país sembla anar a la deriva, abandonat de la mà de Déu pels seus dirigents, encara resten persones disposades a garantir la identitat i la dignitat del nostre poble. Pel General Moragues i per tots els lluitadors morts per la defensa de Catalunya: No defallirem mai!
.jpg)
.jpg)
Escrits
